A First Person Perspective (1PP) approach to futures scouting through making.

novel design education methodologies

actively modifying the present through the power of making with others.

responsibility, accountability, transparency, empathy and positionality Re - orienting design precessess

Keywords: More-Than-Human, Posthuman Design, Noticing (adonar-sen), Solar Design, First-Person Research.

Forjar una nova relació amb l’energia solar a través d’un plantejament de disseny més que humà, al que significa ser solar.

Primers passos cap a un enfocament MTHD. Dissenyar des d’una perspectiva més que humana, poder observar i comprendre des de punts de vista més que humans, vincular-se més al sol o, en altres paraules, “s’han fet solars”. Com a resposta a la necessitat urgent de fer la transició cap a fonts d’energia renovables i a la proposta de plantejar el disseny solar d’una manera innovadora i menys tecnocràtica.

Forjar una nova relació amb l’energia solar a través d’un plantejament de disseny més que, han intentat entendre l’energia solar a l’hora de cercar experiències més personificades i basades en la llum solar com a font d’energia.

Com va canviar la seva percepció de l’energia solar i com aquesta va aconseguir descentrar-les com a agents humanes -- principi important si parlem de MTHD, percepció més que humana per valorar la seva pròpia pràctica.

Què significa treballar amb agents no humans? Intentar explorar l’energia solar des del punt de vista de la mateixa energia solar, fer-se solar. Veure de quina manera el disseny centrat en els humans ha estat problemàtic per a tota la vida del planeta, descentrar els humans en aquests processos i ampliar l’abast de la pràctica de disseny per donar més protagonisme a agents no humans.

Els humans ja estem molt interconnectats amb els nostres entorns i com els agents no humans que els envolten ens transformen. Trobar maneres de pensar amb (Ulmer 2017) i dissenyar amb (Wakkary 2021) els agents no humans, sentir-se còmode amb la incertesa i mostrar-se obert a la ingenuïtat, l’“art d’adonar-se” - ana Tsing, l’“etnografia de paisatges” de Laura Watt, idea del no saber i del coneixement parcial com una posició inicial per a un enfocament de disseny posthumà.

Qui som en relació amb els objectes i els agents no humans, un enfocament més que humà pot implicar que oblidem el que ja coneixem i que ens mostrem oberts a diferents maneres de relacionar-nos amb els agents no humans, comencem amb l’actitud de no conèixer l’energia solar i intentem entendre-la a través de la percepció corporal i les accions d’exploració de la vida quotidiana.

Accions que el dissenyador humà pot dur a terme per augmentar la participació dels agents no humans en la pràctica de la investigació de disseny. Emprem tècniques d’investigació de la primera persona de la interacció persona-ordinador per documentar i analitzar les nostres experiències.

Tal com vam experimentar en registrar l’energia que vam recol·lectar a través d’un full de càlcul d’Excel, ens vam sentir allunyades de l’energia solar en fer-ho així, ja que els nostres registres traduïen el que experimentàvem a números, llocs, dates i percentatges.

Conseguit l’horitzontalitat. Què és el que podeu desaprendre i en què us podeu convertir?

Place your idea into your everyday.

Incorporate your idea into your everyday life through quick sessions and low-fidelity prototypes.

Ideate through creation, apply First-Person Research to your projects, document and communicate First-Person Research through videos, and reflect on the personal implications your projects carry.

Intimate Connections

Project yourself into contexts without being physically present, experiencing from your own perspective and in the first person. Use your body as a tool for exploration, prototyping on yourself, and addressing a specific topic in a personal way.

Scale

Yourself as a topic

The boundaries between machine and human—where does it end, perhaps in the skin?

Machines performing tasks that I can't do, and they do them better.

Steve Mann

My main research topic in this project is semiotics. I am interested in how language and discourse become tools of power and control, especially in the context of biopolitics. Additionally, I'm intrigued by what happens within the cybernetic system, such as the evolution of language in the digital era and the way we communicate. Therefore, I have connected it with emojis.

Within this broad field, several questions motivate me to investigate: Are emojis a universal language that transcends cultural barriers, or are they heavily influenced by local cultures? What are the ethical implications of using emojis, especially in delicate or serious situations? What role do emojis play in online identity construction?

In general, my goal is to explore and understand how these elements can impact communication in the digital era and the construction of meaning online. In my research, I have explored different types of emojis and raised questions about where the boundary is for considering something as an emoji, especially when text is included. In my approach, I consider an emoji as any cultural sign that expresses something, whether it's an emotion, an idea, an object, or an action. My aim is to explore and document this intersection between semiotics, emojis, and the evolution of language in digital communication.

• I found it challenging to communicate using only emojis.
• I combined different types of emojis.
• I realized that some people found my responses strange, while others considered them quite normal.
• Some thought it was weird, while others found it funny and entertaining.
• Initially, I thought it might be a generational difference, and that some people wouldn't understand me. Then, I realized that I was the one not expressing myself very well.
• In some chats, I forgot that I had to write with emojis and wrote in a normal manner.

REFLECTION